Meravelles del Món: Stonehenge (Regne Unit)

EUROPA

Europa s'estén a la meitat de l'Hemisferi Nord, des de l'oceà glacial àrtic pel nord fins el Mar Mediterrani pel sud. Per l'oest, arriba fins l'oceà Atlàntic i per l'est limita amb Àsia.

L'extensió territorial d'Europa

Europa és el segon continent més petit en termes de superfície, que abarca al voltant de 11.000.000 km quadrats o el 2% de la superfície del planeta Terra i al voltant del 6'8% del total de terres emergides. Conté un gran número d'estats sobirans, on el seu número exacte depén d'on definim la frontera d'Europa, així com l'exclusió o inclusió dels estats parcialment reconeguts. De tots els països europeus, Rússia és el major en superfície, mentre que la Ciutat del Vaticà és el més petit, no només d'Europa, sinó també del món. Aquests països són també el més i menys poblat d'Europa respectivament. Europa és el quart continent més poblat després d'Àsia, Àfrica i Amèrica amb una població de 739 milions d'habitants o al voltant del 11% de la població mundial.

La història contemporània s'inicià amb la revolució francesa

Europa és el bressol de la cultura occidental. Les nacions europees van protagonitzar un paper importantíssim en els afers del món a partir del segle XVI i en endavant, especialment després de l'inici de la colonització. En els segles XVII i XVIII, les nacions europees controlen la major part d'Àfrica, Amèrica, i gran part d'Àsia. La Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial van conduir a una disminució en el domini d'Europa, quan els EEUU i la URSS van prendre la iniciativa. La Guerra Freda entre les dos superpotències va dividir Europa al llarg del "Teló d'Acer". La integració europea va donar lloc a la formació del Consell d'Europa i la Unió Europea a l'Europa occidental, les quals s'han anat expandint cap a l'est des de la caiguda de la Unió Soviètica al 1991.

ANGLATERRA

Anglaterra (England en anglès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran extensió i població. La seva bandera és la Creu de Sant Jordi. En acabar el mandat romà sobre Britània (La Gran Bretanya), l'illa va ser envaïda tant per pobles celtes procedents d'Escòcia i Irlanda com per tribus germàniques vingudes dels actuals Països Baixos i Alemanya, principalment angles, saxons i juts. Aquestes tribus van acabar fusionant-se entre si i, en certa forma, amb la població local, fundant una sèrie de regnes en el sud-est de Britània. A aquesta zona li van donar els francs el nom de "terra d'angles", en llatí Anglae terra, que més tard va passar a utilitzar-se en la major part d'Europa. Els propis anglesos van traduir aquest nom posteriorment com England.

Extensió geogràfica d'Anglaterra

El seu territori està format geogràficament per la part sur i central de Gran Bretanya, illa que comparteix juntament amb Escòcia i Gal·les, i al voltant de 100 illes més petites. Limita al nord amb Escòcia, a l'oest amb Gal·les (les dos fronteres terrestres). Es va crear com a estat unificat l'any 927 i des de l'era dels descobriments, que va començar al segle XV, ha tingut un gran impacte cultural i legal a tot el món. El seu idioma és l'anglès, té església anglicana i el dret anglès ha estat model pel sistema jurídic de molts altres països, de la mateixa manera que ha passat amb el seu sistema parlamentari.

STONEHENGE

Stonehenge és un monument megalític, del tipus crómlech, de l'Edat de Bronze, situat a pocs quilòmetres d'Amesbury, al comtat de Wiltshire, Anglaterra.

Stonehenge

Estructura dels blocs de pedra

Stonehenge està format per grans blocs de pedra distribuïts en quatre cercles concèntriques. L'exterior, de trenta metres de diàmetre, està format per grans pedres rectangulars (pilars) que, originalment, estaven coronades per dintels, també de pedra, quedant només avui en dia set en el seu lloc. Dintre d'aquesta filera es troba un altre cercle de blocs més petits. Aquest amaga una estructura amb forma de ferradura construida amb pedres del mateix color. En el seu interior hi podem trobar una pedra coneguda com "l'Altar".

Tot el conjunt està envoltat per una fossa circular que medeix 104 m de diàmetre. Als seus inicis era un monument circular de caràcter ritual.

La finalitat que va tenir la construcció d'aquest monument s'ignora encara avui en dia, però es creu que es feia servir com a temple religiòs, monument funerari o observatori astronòmic que servia per predir les estacions. Al solstici d'estiu, el Sol sortia just atravessant l'eix de la construcció, el que fa suposar que els constructors tenien coneixements d'astronomia. El mateix dia, el Sol s'amaga atravessant l'eix del Woodhenge, on s'han trobat infinitut d'óssos d'animals i objectes que evidencien que es celebraven grans festes.

Al solstici d'estiu, el Sol sortia just atravessant l'eix de la construcció

S'han trobat 240 enterraments de restes humanes prèviament cremats, entre els anys 3030 i 2340 a.C. Són molt pocs enterraments pel període de temps que engloba, per això es pensa que no es tracta d'un cementiri per a tots els difunts sino només per a determinades persones escollides. Pels pagans, la pedra era el símbol de "l'eternitat"; servia per marcar o delimitar punts energètics terrenals.